11 May Resposta al covid19
- Els filtres de les màquines
- Els filtres d’alta eficiència
- La llum Ultraviolada (UV) com a Germicida
- La integració en equips centralitzats
- Equips UV individuals
- Si tinc un UV, com afecta al manteniment?
- Catàleg de producte
Els filtres de les màquines.
Des del inici, els equips d’aire condicionat han inclòs un filtre d’aire i poc a poc, les marques comercials han anat creant la imatge en l’usuari que aquest filtre garantia la qualitat del aire al interior de la vivenda. Més enllà de certes millores en les prestacions del filtre en si i de filtres complementaris per àcars que alguns munten, el cert és què, el filtre de la màquina està per a la protecció del propi equip. La seva funció és la d’evitar en la mesura del possible que els residus en suspensió en l’aire, col·lapsin el pas del aire al traves de la bateria d’intercanvi, provocant un mal funcionament del equip i el conseqüent cost de reparació per la neteja.
El que cal tenir ben clar és que aquests filtres no tenen la capacitat de retenir virus ni bactèries ni microorganismes.
I això es així perquè el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en la Edificació (RITE) que regeix les instal·lacions d’aire condicionat, especifica en la ITE 1.1.4.1. Exigència de calidad del aire interior:
“Las exigencias impuestas por el RITE sobre calidad del aire interior proceden de la norma UNE-EN 13779 y del informe CR 1752 del CEN. Los edificios de viviendas quedan excluidos de estos requerimientos; para ellos son válidos los establecidos en el Documento Básico HS3 del Código Técnico de la Edificación.” On només s’estableixen els caudals de renovació d’aire però no la qualitat del filtratge en quan a la qualitat del aire interior.
Els filtres capaços d’això són els exigits per a Hospitals, clíniques, laboratoris,… i que estan identificats en la categoria IDA 1 en el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en la Edificació (RITE) que regeix les instal·lacions d’aire condicionat. RITE 1.2.2 Ventilación de locales.
Els filtres capaços d’això són els exigits per a Hospitals, clíniques, laboratoris,… i que estan identificats en la categoria IDA 1 en el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en la Edificació (RITE) que regeix les instal·lacions d’aire condicionat. RITE 1.2.2 Ventilación de locales.
Els filtres d’alta eficiència.
Com és lògic, existeix un filtre per a cada necessitat, tot depenent de què i com volem filtrar. Està clar que no és el mateix voler protegir la bateria del equip que parar el COVID 19. Per a parar els virus, bactèries i microorganismes fan falta filtres com els que s’instal·len en els quiròfans. Cal pensar que un virus és notablement inferior en la seva mida que una bactèria. La majoria de bactèries tenen un diàmetre de entre 0,6 i 1 micròmetre pel que poden veure’s amb un microscopi òptic mentre que els virus tant sols poden ser detectats amb microscopis electrònics. Això ens dona la idea de la dificultat que representa per un filtre, atrapar-los.
Els tipus de filtres estan determinats en la norma EN 779:2012 on es diferencien en 3 categories:
- Classe G (G3, G4) Menor filtratge. Normalment Pre-filtres
- Classe M (M5, M6 o a vegades F5, F6) Filtres mitjans
- Classe F (F7 a F9) Filtres fins
Mes enllà la classificació de filtres la trobem en la norma EN 1822:2004 on es consideren els filtres d’alta eficàcia coneguts, a vegades erròniament, com a filtres absoluts i que son els utilitzats en hospitals, laboratoris, investigació, etc…… Aquest són:
- Classe E (E10 a E12): EPA
- Classe H (H13 i H14): HEPA
- Classe U (U15 a U16): ULPA
Son aquest últim grup els filtres capaços de neutralitzar els virus, bactèries i microorganismes.
Però, podem instal·lar un filtre com aquest en els nostres equips d’aire condicionat que tenim a casa, a la nostra botiga o a les nostres oficines?
Normalment, no. Perquè no? Perquè aquests filtres capaços de interceptar un virus son massa tupits per la força del nostre equip i aquest no seria capaç de fer passar l’aire i per tant no funcionaria.
Per els nostres equips cal buscar un altre solució, un altre forma de neutralitzar els virus.
La llum Ultraviolada (UV) com a Germicida.
Més enllà del COVID 19 tristement de moda, en els equips d’aire condicionat es donen les condicions de temperatura i humitat per el desenvolupament de microorganismes com bactèries i fongs i que cal evitar.
La ASHRAE, associació americana de climatització i que determina les característiques de qualitat del aire interior ha identificat un tercer component contaminant a part de les partícules i els compostos Orgànics Volàtils, els Bioaerosols.
Els Bioaerosols son microorganismes aeris i de superficie que es multipliquen i es propaguen per tot el sistema d’aire condicionat i poden ser de 3 tipus:
- Patògens: Virus, bactèries i fongs causants de gran quantitat de infermetats infeccioses
- Al·lèrgics : Bactèries i espores de floridura (moho) causants de rinitis, asma, febres i pneumònies
- Tòxics: Endotoxines i micotoxines que son les causants de reaccions tòxiques al·lèrgiques, irritacions i olors.
La OMS ha atribuït a aquests aerosols biològics més del 60% de tots els problemes de qualitat d’aire interior però cada cop més investigadors ho eleven fins el 80% (Utilización de lámparas UVC para la mejora de la calidad del aire interior y ahorros de energia asociados. Autor: Vicente Casado. Steril-aire, sl)
Per combatre’ls nomes hi ha dos sistemes solvents en el mercat, a part del filtratge ja esmentat, el tractament d’ozó i la llum ultraviolada.
El tractament d’ozó ha sigut més conegut en el mercat com una solució per eliminar males olors en ambients sense prou ventilació i que els equips de tractament d’aire no admetien una aportació superior de caudal d’aire exterior en una època en que el mercat no oferia encara recuperadors eficients d’energia donat que no era encara obligat per la normativa. El handicap que aquests equips tenen el trobem en el risc de altes concentracions per mala regulació o mal funcionament del equip, perillant així la salut dels usuaris.
En canvi, la llum ultraviolada ha sigut un sistema què, pel seu alt cost ha sigut aplicada a la industria o als centres de salut com hospitals. És una emissió d’ones electromagnètiques amb una longitud entre 200 i 400 nm (nanòmetres) però la més efectiva com a germicida la trobem en una longitud d’ona entre 200 i 280 nm.
A efectes visuals, seria el mateix llum que fa un equip de sol artificial però amb un altre longitud d’ona.
Perquè l’equip UV sigui eficient cal que es mantingui net el vidre pel que segueix sent important el millor filtratge possible del aire i a més, perquè un microorganisme sigui neutralitzat cal que estigui exposat el temps necessari a la influència del llum però no cal que sigui de forma continua, es a dir, al tractar-se d’una recirculació d’aire, el microorganisme acumula la energia rebuda en cada pas sota la seva influencia el que garanteix la seva destrucció.
Aquesta tecnologia està cada dia més al abast del públic en general i preparada per aplicar-se a equips existents ja que no requereixen de més pressió del ventilador, no comprometent el funcionament i rendiment dels equips.
La integració en equips centralitzats
En els sistemes centralitzats, a més dels microorganismes aportats del exterior o per els propis usuaris també trobem punts calents on tendeixen a desenvolupar-se bactèries i fongs. Aquests punts son la bateria d’intercanvi de calor on la humitat del aire és condensada per contacte i l’aigua resultant és conduïda a una safata de condensats per tal de ser evacuada a la xarxa de desguàs. Tant la bateria com la safata son punts calents que convé tractar.
Per tant, la ubicació correcte dels equips UV ha de ser desprès de la bateria en la direcció del flux d’aire.
Equips UV individuals
També trobem al mercat equips UV de tractament individuals, de superfície i que incorporen un ventilador per vehicular l’aire de la estança a traves de la llum UV amb un caudal corresponent a unes 12 vegades a l’hora el volum de la estança. Aquests equips serveixen en cas de no tenir un sistema de climatització per conductes, és a dir splits o en cas de voler tractar tant sols una estança en particular.
Si tinc un UV, com afecta al manteniment?
En quan al manteniment, cal tenir en compte que la vida útil de un llum UV està en 9.000 hores de funcionament. Segons l’ús, caldrà substituir-lo abans o desprès. També cal tenir en compte què, al final de la vida útil, el rendiment de la llum UV s’haurà reduït en un 15% aproximadament.
Per altre banda, les operacions de manteniment necessàries varien una mica en quan a que ja no caldrà l’aplicació de desinfectants o bactericides i la neteja de la bateria es podrà pràcticament descartar.
Caldrà mantenir el vidre de la llum UV neta de pols per evitar que la emissió es vegi reduïda.
Catàleg de producte
Adjuntem un catàleg de opcions que hem recopilat pels nostres clients on hem incorporat equips de tractament per Ozó, equips de filtratge d’alta eficiència i equips de llum Ultraviolada, tant per a equips centralitzats com individuals.
Sorry, the comment form is closed at this time.